samedi 29 janvier 2011

Roquefort e Ròcafòrt...

per veire un pauc las environas ont nais lo fromatge: lo païs ont paisson las fedas: un suau païsatge de monts, de combas e de planas

e lo vilatge apiejat a las baumas curadas dins lo Combalon; a l'esquèrra de la fotò dins la val i a lo riu que se sona lo Solson que s'enfonilha dins lo bacin d'abausonament creat naturalament e que daissa sortir "la montanha" amb son relèu tabular degut a la materia de la pèira.
las baumas artificialas ("los frigòs!!!) ont se consèrvan las formas abans d'èsser vendudas son dins un vilatge Lauras, pus bas que se vei pas a drecha de la fotò. mas tot aquò s'amerita una vesita geografico-olfactiva!!!

mardi 25 janvier 2011

Ligams....

Dins son corregit, la nòstra aimada Melania demandava de ligams per dire de tastar un pauc melhor lo pus famós e lo pus conegut dels fromatges: lo Rocafòrt!!!
Vaquí una debuta de passejada gastronomica e gostosa mas virtuala...sus la tela:
http://www.roquefort-societe.com/
http://roquefort-papillon.com/ (es aquel que se fa a Vilafranca de Panat (tornatz als blògs precedents se vos rampelatz pas!!!)
http:///id2sorties.com
http://roquefort.fr/
Vos podetz passejar dins lo vilatge tanben...
Lo còp que ven vos donarai (benlèu) d'autres informacions....a lèu

vos vau contar una istòria que ven de Mexicò.....

Es l'istòria dels dos volcans que barran la val de la ciutat de Mexicò; es una polida legenda tirada de "Leyendas mexicanas" de G. Barlow y W. N. Stivers.

Los nòvis
Al èst de la capitala de  Mexicò, i a dos volcans totjorn  cobèrts de nèu. S’apelan Popocatépetl que a cinq mila mètres de nautor e Ixtaccíhuatl qu’es un pauc mens naut. De temps en quora, “Popo” entra en activitat e se met a fumar, mas “Ixti” demòra suauda. Cal que vos diga que lo nom d'aquel jove vòl dire:  molon de pèira que fuma. Lo mond contan que “Popo” es un guerrièr aztèc que susvelha lo sòm de son aimada“Ixti”.
Quand i a de tèrratremols, los mexicans dison qu'es pr'amor que “Popo” se plora per sa nòvia.

Un còp èra, mantun sègle fa, i aviá un emperator aztèc qu’aviá una filha bèla e plan aimabla que se sonava Ixtaccíhuatl, çò que vòl dire: la dama blanca, blanca coma la sal.
Un  jorn, l’emperator recebèt de marridas novèlas: sos ennemics preparavan una ataca contra son païs. Alara l’emperator faguèt venir al palais totes sos guerrièrs, joves e coratjoses e lor diguèt:
“Soi vièlh, pòdi pas pus luchar. Per me remplaçar vos cal nomenar lo guerrièr lo pus valent de nòstra armada azteca. Se el pòt vencer l’ennemic e installar la patz sus nòstra tèrra, li donarai mon tròne e la man de la miá filha.”
Cridèron totes los guerrièrs : “lo guerrièr mai coratjós es “Popo”; es tanben lo pus fòrt. Es el que dèu èsser lo nòstre capitani. Cridèron totes, levat un...
- Va plan. Popocatépetl, siás tu lo cap, diguèt l’emperator. 
Ieu sabi que nòstres dieuses te van ajudar e que seràs victoriós
Mas, demest los guerrièrs, n’iaviá un qu’èra gelós de Popocatépetl. Pensava que lo capitani deviá èsser el e pas “Popo”. Mas diguèt pas res de çò que se pensava.

Degús saviá que la princesa e Popocatépetl èran amoroses. Abans de partir per la guèrra, lo jove anèt al jardin per dire adieu a son aimada princesa.
-Tornarai lèu, mon aimada- li diguèt lo gojat a la princesa. E alara nos maridarèm.
-Òc e tu demoraràs totjorn prèp de ieu: diga-me que serà vertadièr? Respondèt la princesa.
- Òc! As rason. Serai per totjorn a costat de  tu- diguèt lo jove.
Sus aquelas paraulas, Popocatépetl se’n anèt a la guèrra qu’èra longa e crusèla. Mas degús èra tan valent coma lo cap aztèc...

 la seguida al còp que ven: vos caldrà esperar un bocinon per saupre çò que se va passar.....