jeudi 30 septembre 2010

Errància

Duèi vos vau parlar d'un libre qu'ai legit l'an passat e que m'agradèt fòrça. Es escrich per una filha d'Avairon Anna Regord, qu'estudièt a la facultat de Montpelhièr. Se'n anèt dins lo desèrt, dins la sabla per partejar la vida dels "Nomadas" e nos conta çò qu'a viscut, conegut; son experiencia del lach de las camèlas, las fèstas, lo fuòc, la tempèsta de sabla, las estelas dins la nuèch "a la serena jol cèl embelinaire", la pluèja amb sas gotetas "coma de fadarèlas", lo vent, los  dròlles:" enfants del vent e de la sabla...Liures e pèdescauces...", la menina cèga que es "femna de clarvesença", l'amistat amb los Nomadas de l'èrm..., e acaba per la siá lenga "quista etèrna". La lenga es pas una empacha a l'amistat, a la comunicacion: "las lengas se mesclan, estrangièras de mots, mas parièras de sens, per ligar l'amistat."
Lo capitol primièr e lo darrièr se sonan " Escritura" .Per un libre es normal mas aquela escritura es un lenga en devenir se la legissèm e se nos'n tornam servir!
"Escriure coma òm beu un veirat d'aiga canda quand la set nos escana". "Escriure, e se tracha, a l'ora d'acabar, que la set te demòra." La set de tornar legir e parlar aquela lenga d'Òc qu'es lo veirat d'aiga....

mardi 21 septembre 2010

renaissença

Vaqui qu'un jorn, aquò fa un brave brieu, ausiguèri un colèga parlar coma mos parents: en òc. Foguèrem qualques uns que li demandèrem de nos legir quicòm après dinnar. Aquò conservèt un pauc dins mas aurelhas e dins mon còr lo son de l'ostal.
Vaqui qu'un jorn rescontrèri una dòna que me diguèt:"per de què venes pas a la facultat far una licéncia d'occitan, ara que siás retirada?" "E per de què pas", respondèri. Mas me calguèt un an per me confortar dins aquela dralha!
Vaqui que l'an passat començèri de trabalhar la literatura, l'òc medieval e la dialectologia e un molon de tèmas e versions: cal plan conéisser la lenga per la legir e la parlar coma cal....
 E ara ne soi plan contenta: ai descobèrt un fum de causas polidas en lenga e  la riquesa literaria es fabulosa. Malgrat lo temps que passa, ai lo plaser de me tornar trobar amb d'escolans joves quand vau a la facultat puslèu que de cercar tota soleta davant mon ordenador.
Espèri que los joves seràn nombroses per transmetre aquela lenga per çò que ieu me sentissi un pauc colpabla de la pas aver tròp parlada quand èra temps!