Es l'istòria dels dos volcans que barran la val de la ciutat de Mexicò; es una polida legenda tirada de "Leyendas mexicanas" de G. Barlow y W. N. Stivers.
Los nòvis
Al èst de la capitala de Mexicò, i a dos volcans totjorn cobèrts de nèu. S’apelan Popocatépetl que a cinq mila mètres de nautor e Ixtaccíhuatl qu’es un pauc mens naut. De temps en quora, “Popo” entra en activitat e se met a fumar, mas “Ixti” demòra suauda. Cal que vos diga que lo nom d'aquel jove vòl dire: molon de pèira que fuma. Lo mond contan que “Popo” es un guerrièr aztèc que susvelha lo sòm de son aimada“Ixti”.
Quand i a de tèrratremols, los mexicans dison qu'es pr'amor que “Popo” se plora per sa nòvia.
Un còp èra, mantun sègle fa, i aviá un emperator aztèc qu’aviá una filha bèla e plan aimabla que se sonava Ixtaccíhuatl, çò que vòl dire: la dama blanca, blanca coma la sal.
Un jorn, l’emperator recebèt de marridas novèlas: sos ennemics preparavan una ataca contra son païs. Alara l’emperator faguèt venir al palais totes sos guerrièrs, joves e coratjoses e lor diguèt:
“Soi vièlh, pòdi pas pus luchar. Per me remplaçar vos cal nomenar lo guerrièr lo pus valent de nòstra armada azteca. Se el pòt vencer l’ennemic e installar la patz sus nòstra tèrra, li donarai mon tròne e la man de la miá filha.”
Cridèron totes los guerrièrs : “lo guerrièr mai coratjós es “Popo”; es tanben lo pus fòrt. Es el que dèu èsser lo nòstre capitani. Cridèron totes, levat un...
- Va plan. Popocatépetl, siás tu lo cap, diguèt l’emperator.
Ieu sabi que nòstres dieuses te van ajudar e que seràs victoriós
Mas, demest los guerrièrs, n’iaviá un qu’èra gelós de Popocatépetl. Pensava que lo capitani deviá èsser el e pas “Popo”. Mas diguèt pas res de çò que se pensava.
Degús saviá que la princesa e Popocatépetl èran amoroses. Abans de partir per la guèrra, lo jove anèt al jardin per dire adieu a son aimada princesa.
-Tornarai lèu, mon aimada- li diguèt lo gojat a la princesa. E alara nos maridarèm.
-Òc e tu demoraràs totjorn prèp de ieu: diga-me que serà vertadièr? Respondèt la princesa.
- Òc! As rason. Serai per totjorn a costat de tu- diguèt lo jove.
Sus aquelas paraulas, Popocatépetl se’n anèt a la guèrra qu’èra longa e crusèla. Mas degús èra tan valent coma lo cap aztèc...
la seguida al còp que ven: vos caldrà esperar un bocinon per saupre çò que se va passar.....