mardi 20 septembre 2011

per cambiar un pauc...

...per se repausar un pauc l'esperit fatigat (pel filme de Don Pedro) e lo còrs cansat... per l'esfòrç vendemiaire,vaquí una galejadas sortidas d'un libre vièlh: Païzans del Roergue editat per J.A.C. a Rodés en ...1945 (èri pas encara nascuda!!!).
Me perdonarètz, filhas, per çò que son un bricon anti-feministas (aquò's pas mon biais de veire!!):
"Filha trotièra e fenestrièra rarament bona menagèira"......!!!!!
"Filhas a maridar misant tropèl à gardar."
[Cara Melania, las fautas son pas meunas!!! Ai copiat sul libre!!!]

E un dicton:
"Plors de femna e pluèja d'estiu, fan pas crane riu."

E vaquí un autre provèrbi que va èsser lèu de sason:
"L'estiu de la Sant Miquèl dura tres jorns ...plan bèl!!!

e per acabar...una istòria:
A l'ostal pels nècis, n'i aviá un qu'escriviá, aval, plan suaudament dins un canton.
Venguèt a passar un susvelhant que s'arrestèt a el per li dire quicòm:
- De qué fas, aquí, mon amic?
-Z'o vesètz ben, escrivi, pardi!
-A! va plan, e ... a qual escrives? a de parents?
-Que non pas!M'escrivi a ieu.
-A! Bogre...e de que metes sus aquela letra?
- Z'o pòdi pas saupre! L'ai pas encara recebuda!

òc, sabi, es un pauc piòta mon istòria..de còps que i a cal ben èsser un briat nèci...! A lèu!!

seguida de las vendémias...

A prepaus per los qu'aurián legit lo 2d mensage e que sauprián pas qual son los raiòls: es un escaisnom un pauc trufaire pels estatjants de las Cevenas e aquel nom lor ven de luènh de quand volián pas se sometre als angleses qu'èran en Aquitània!!!!!!

      es pas polit lo rasim? te dona enveja de lo cruscar!!





"Aqueles rasims lei copaviam amb un podet a l'endrech que lo pecol se nosa. [...]
 Lei portaires, d'un còp d'esquina, se lei quilhavan sus son cap susmontat d'un cabasson.

Se gandissián puèi entre doas rengadas de socas vèrs la carreta desatelada.

Montavan l'escala e zo! Voidavan sa semalada dins la pastièira."

...e clic e clac tot aquò es acabat!!!





Per respondre a un que m'a sonada "gavachona" (se legís, se va reconéisser!!!) li pòdi dire que nautres tanben, los gavaches, n'avèm de vin: "côtes de Millau", Entraigues, le Fel...e lo Saumancés  de Marcilhac que G. e G. Bessière an cantat:
"Per que lo vin d'aquel valon                                     Lo Saumencés a bèla ardor
               garde totjorn                                                              e sa sentor
               son bèl renom                                                             es una flor!
i a pas qu'un plant que nos convenga,                      e qu'es claret dins sa botelha,   
             un plant francés,                                                          son linde sang;
que l'apelam dins nòstra lenga                                   cap de païs ni cap de trelha
            lo Saumencés                                                              n'a de plus franc.

Daissi als autors la responsabilitat de lor opinion e de lor gost...per ieu ...m'en passi!!!!

lundi 19 septembre 2011

es lo temps de la vendémia...

...e ai trobat en çò de Joan Jornòt un tèxt que ne parla. Nasquèt en 1925: es plan segur que la vendémia de son epòca a pas res a veire amb la de uèi!!!mas m'agradèt: es plen de poësia e es una fotografia de la realitat del moment.
"D'aquel temps lei vendèmias èran un pauc temps de fèsta. S'entendiá rire e cantar tot au long dau jorn, e nosautrei, lei joves, vivian en plena libertat dins un campèstre sensa limit. Lomond i venian dei quatre vents. Lei raiòus davalavan de sei Cevenas amb de recaptes pèr tres setmanas: sa carnsalada, sei tartifles, sei cèbas e son cachat: de rocafòrt pastat amb d'aigardent. Eran vestits de velós rufe e sentián a estòfa, a vin e a susor. Aqueles òmes qu'èran paures coma Jòb èran gaujós. Mai d'un sabián pas legir mai, après lo sopar, vos cantavan sota las estelas, de cançons lentas e bèlas, de planhs balançats que vos ponhavan lo còr. [...] La nuèch, [...] cadun a sa plaça, òm se recaptèt dins unnlençòl nosat. Ben agolopat dins una cobèrta, nos adormisiam lèu sus la  palha que cracinava. de còps lo Mistral bofava e siblava entre lei pèiras de la paret. [...] Aquela sinfoniá de bruchs nochaus sosteniá nòstrei pantais e nòstre eime s'espandissiá fins ai espacis estelats. [...] L'auba, en serviciala fidèla picava a la pòrta de la palhièra."... de seguir!!!

filme

dimenge passat (en fin!) sèm anats al cinéma!!! èra temps que lo filme que voliái veire èra sortit dempuèi 1 mes!!! e de costuma tardi pas per anar veire un filme d'aquel cineasta....Vaquí una adreças per agachar d'estraches....

http://youtu.be/-xo_q5ddr0Q http://youtu.be/Myj9zG2VIpk http://youtu.be/Mk5JEM1jTt0

Espèri qu'aquò marche...si que non vos caldrà petaçar amb Google!!!
O vos vau tot dire: es un filme de Don Pedro, Pedro Almodóvar el grande!! en fin per ieu!!!
La piel que habito, lo podètz veire al Diago... S'apèva sul libre d'un francés... e òc!! Thierry Jonquet. L'òbra es un policièr que se titola Mygale. Mas pas de crenta: parla pas d'aranhas!! non, mas puslèu del biais de far d'aquelas bèstias. Un medecin se venga d'un jove qu'a violada sa filha: l'embarra dins son ostal ont a montat una clinica privada per  lo transformar en filha e lo prostituir. Ne tomba amorós mas i a un problema: lo jove violaire aviá un amic, un paucval que volguèt cambiar de cara e faguèt "cantar" lo medecin que aviá devinhat son secrèt....
Ai resumit cortetament lo libre, Almodóvar o a interpretat e arrengat a son gost. Antonio Banderas es bèl, polit, supèrb, magnific, esbleugissent...un jòc sòbri e contengut. L'actriz Elena Anaya es magnifica, amb d'uèlhs a te damnar e ai tornat trobar Marisa Paredes, un pauc pus annadida que la color de sos pels m'agradèt pas...A vos de dire..

La Piel que Habito

dimanche 27 mars 2011

passejada en Catalunya sud

 Avètz aquí una fotò presa a Castellfollit de la Ròca, un vilatge del comtat de Besalú, penjat sus un rèc al jonhent de dos rius e quilhat sus una ròca...
Es la plaça dels gigants; podèm veire qu'occitan e catalan son doas lengas sòrres coma o avèm trabalhat en lingüistica....
A drecha es una aisina un pauc curiosa que ne sabi pas lo per qué...Per los qu'i veson pas plan, qu'es pas plan aisit de véser...i a escrich:"cabdell de llum, cami de nit, emoció,fred e geleres, pensament,idea". Se qualqu'un a una idèa de çò qu'es soi prenaira d'explicas...









ai vist lo Canigó blanc de nèu: èra lo 23 de febrièr....








Sus la pòrta d'una pastissariá, ai vist al centre la bandièra catalana amb las barras e a esquèrra, la figura de la Moreneta, la vèrja negra de Montserrat, la montanha ressada. A drecha se vei lo sant simbolic catalan: Sant Jòrdi que aterrèt lo dragon.
Aquò son de legendas d'aquel país que benlèu ne parlarem un  autre còp...

Ai pas raportat de pastissons mas una "baiona": es de carnsalada qu'es quicòm que m'agrada mai!!!!e qu'ai crompada al "musèu de l'embotit" a costat...
.

vendredi 25 février 2011

Una istòria anglo-avaironesa......

Lo vilatge de Lapeyre a una carrièra Lord Byron e quand i passèrem la setmana passada aquò me tafurèt e cerquèri sus mon "amic" Google. E trobèri aquò:

http://www.versolslapeyre.fr/vie-culturelle/ouvrages-locaux/49-le-tombeau-de-medora

Dins aquel ligam trobaretz un document que parla de la tomba de la filha de Lord Byron (Georges Gordon, baron de ...) que foguèt enterrada dins aquel vilatge d'Avairon. La tomba es dins la glèisa.  
Lo famós poèta romantic aguèt una aventura amb sa mièja  sòrre (bo! lo marrit jove!!) e nasquèt, en 1814, Elisabeth Medora Leigh. Lo nom de Medora es tirat d'una poësia de lord Byron, lo corsari. Aquel femna se deguèt exilhar en França après una vida un pauc... curiosa, coma la de son paire... S'èra maridada e aguèt un enfant (que moriguèt a Sèta). Se retrobèt a Lapèira ont moriguèt en 1849 a 35 ans...

   Medora                                                                        una vista del vilatge

medora_150

Podètz far una passejada virtuala dins lo vilatge e tanben anar veire cal èra aquel poèta:
http://www.wikipedia.org/ per exemple que vos donarà aquela fotò..èra polit,  non? qué ne pensatz???!!!!
Lord Byron.

vos aviái parlat de "la femna grasilhada"...vaquí la videò...escotatz plan!!!


<><><><><><><><><> 
<>Vaquí, filhas, una cançon del Pèire Perret que vos cal escotar amb atencion. Pensi que vos cal mesfisar de la situacion de las femnas que sembla pas tan bona qu'aital. Dins nòtra epòca de crisis de tota mena, se cal pas endormir suls laurièrs obtenguts per las "vièlhas" de la debuta del sègle 20... Dison qu'aquela cançon es censurada; escoti pas tròp la radiò (que trabalhi fòrça l'occitan!!!) mas l'ai pas sovent ausida...La podetz far escotar als joves tanben: son nòstra mitat d'irange dins la vida!!!!
Bonas vacanças a los que ne prenon e a lèu.....

vendredi 18 février 2011

los nòvis....

abans de conéissser la fin de l'aventura de Popo e Ixi, vos vòli parlar un pauc de la lenga dels Aztècs: lo nahuatl. Es una lenga qu'agafa de mots per ne fargar de novèls. Popocatépetl es lo molon de  pèiras que fuma ( popoca: fumar) e tepetl (contraccion de tetl e petl) es lo molon de pèiras. Ixtaccihuatl es la dòna (cihuatl) blanca coma la sal (ixtac). Los qu'an agachat lo film "la sèrp emplumda" sabon que Quetzalcoatl es  la sèrp (coatl) e lo quetzal, l'aucelon pichon amb sas plumetas polidetas de color (que los emperators se'n fasián de  mantèls pus presats que l'aur que venguèron cercar e raubar los espanhòls en 1529).
 M'agaradriá de vos contar maitas causas de Mexicò qu'aqueste an 2011 es lo centenari del crit de Zapata: "Tèrra e Libertat"....mas es pas lo luòc...

Vaquí los nòvis:
Quand veguèt que son aimada èra mòrta, lo jove se precipitèt a son costat e la prenguèt dins sos braces. Plorava e disiá:
-Duscas a la fin del mond demorarai a ton costat, te daissarai  pas pus.
Alara lo valent capitani soslevèt lo còrs de la princesa e lo menèt plen de tristesa e de dolor a las montanhas pus nautas. La pausèt doçament sus un lièch de polidas flors e s’assetèt prèp d’ela per la velhar.
Los jorns passèron. “Popo” demorava totjorn sens bolegar, jagut al costat de “Ixy”. Esmoguts per un amor tan bèl, los dieus decidiguèron de transformar los nòvis en volcans.

 “Ixy” es alongada, amb lo cap blanc, plan suauda. Mas de còps que i a, “Popo” tremola e de son còr gisclan de lagremas de fuòc que davalan lo long de son còrs. Alara tota la vila agacha las montanhas amb crenta per que sap que “Popo” se plora per son aimada princesa.

- e cric e crac lo conte es acabat...

En 2000, Popo o Don Goyo coma li dison los estatjants, amb sos 5 452 mètres de nautor e aluènhat qu'es de la ciutat de 60 kilomètres, se sentiguèt plan triste e se metèt a plorar. Plorèt tan fòrt e se saquejèt tan que daissèt tombar una pluèja de cendre.

samedi 5 février 2011

los nòvis...seguida

Avètz aquí una pichona mapa per veire ont es Mexicò, que sa capitala uèi s'apèla Mexico D.F. (distrito federal... per çò qu'es coma la grand fraire del Nòrd un estat federal...mas ne dobti pas que totes coneissètz la geografia e tanben l'istòria...)
http://www.wikipedia.org/ o http://www.mexique-voyage.com/
Es a la plaça qu'ocupa Mexico D.F. que s'èra bastida la ciutat de Tenochtitlan al sègle XIV sul lac Texcoco. Es la legenda de la figuièra de barbaria amb l'agla dessús que teniá la sèrp dins lo bèc e l'istòria dels Aztecas. Es l'airal del conte dels nòvis que n'anam seguir lor aventura.

 Se vos sovenètz:  Popo, nòstre eròi, se'n èra anat a la guèrra e aviá daissada son aimada, la princessa.....
Fin finala, los guerrièrs aztècs foguèron victorioses e se preparèron per dintrar a la capital. Mas l'òme qu’èra gelós de Popocatépetl se’n anèt lo primièr. Partiguèt a fum e arribèt dos jorns abans los autres. Còp sec anoncièt que lo brave Popocatépetl èra mòrt e qu’èra el l’eròi de las darrièras batèstas. Per aquela rason  èra el lo que debiá èsser l’òme de la princesa e l’emperator seguent.
Pecaire! Quina catastròfa!!! La pobre princes èra tan trista que se voliá morir.
L’emperator el tanben èra plan triste per çò que cresiá que lo guerrièr disiá la vertat e pensava que Popocatépetl èra mòrt.
Lo jorn seguent se faguèt una fèsta granda per festejar la victòria e lo maridatge de la princesa e del  guerrièr gelós.
Ailàs! Mon paure amic Popocatépetl!
E tombèt mòrta per tèrra.
A aquel moment los guerrièrs aztècs dintrèron dins lo castèl e Lo gojat corriguèt vèrs l’emperator per li anonciar:
-Avèm vençut l’enemic. Es ora de que nos maridèm coma promés.
Un silenci de mòrt s’espandiguèt e totes agachèron cap a la princesa.

La fin: un autre jorn!!! que cal pas abusar de las bonas causas!!!!!!

samedi 29 janvier 2011

Roquefort e Ròcafòrt...

per veire un pauc las environas ont nais lo fromatge: lo païs ont paisson las fedas: un suau païsatge de monts, de combas e de planas

e lo vilatge apiejat a las baumas curadas dins lo Combalon; a l'esquèrra de la fotò dins la val i a lo riu que se sona lo Solson que s'enfonilha dins lo bacin d'abausonament creat naturalament e que daissa sortir "la montanha" amb son relèu tabular degut a la materia de la pèira.
las baumas artificialas ("los frigòs!!!) ont se consèrvan las formas abans d'èsser vendudas son dins un vilatge Lauras, pus bas que se vei pas a drecha de la fotò. mas tot aquò s'amerita una vesita geografico-olfactiva!!!

mardi 25 janvier 2011

Ligams....

Dins son corregit, la nòstra aimada Melania demandava de ligams per dire de tastar un pauc melhor lo pus famós e lo pus conegut dels fromatges: lo Rocafòrt!!!
Vaquí una debuta de passejada gastronomica e gostosa mas virtuala...sus la tela:
http://www.roquefort-societe.com/
http://roquefort-papillon.com/ (es aquel que se fa a Vilafranca de Panat (tornatz als blògs precedents se vos rampelatz pas!!!)
http:///id2sorties.com
http://roquefort.fr/
Vos podetz passejar dins lo vilatge tanben...
Lo còp que ven vos donarai (benlèu) d'autres informacions....a lèu

vos vau contar una istòria que ven de Mexicò.....

Es l'istòria dels dos volcans que barran la val de la ciutat de Mexicò; es una polida legenda tirada de "Leyendas mexicanas" de G. Barlow y W. N. Stivers.

Los nòvis
Al èst de la capitala de  Mexicò, i a dos volcans totjorn  cobèrts de nèu. S’apelan Popocatépetl que a cinq mila mètres de nautor e Ixtaccíhuatl qu’es un pauc mens naut. De temps en quora, “Popo” entra en activitat e se met a fumar, mas “Ixti” demòra suauda. Cal que vos diga que lo nom d'aquel jove vòl dire:  molon de pèira que fuma. Lo mond contan que “Popo” es un guerrièr aztèc que susvelha lo sòm de son aimada“Ixti”.
Quand i a de tèrratremols, los mexicans dison qu'es pr'amor que “Popo” se plora per sa nòvia.

Un còp èra, mantun sègle fa, i aviá un emperator aztèc qu’aviá una filha bèla e plan aimabla que se sonava Ixtaccíhuatl, çò que vòl dire: la dama blanca, blanca coma la sal.
Un  jorn, l’emperator recebèt de marridas novèlas: sos ennemics preparavan una ataca contra son païs. Alara l’emperator faguèt venir al palais totes sos guerrièrs, joves e coratjoses e lor diguèt:
“Soi vièlh, pòdi pas pus luchar. Per me remplaçar vos cal nomenar lo guerrièr lo pus valent de nòstra armada azteca. Se el pòt vencer l’ennemic e installar la patz sus nòstra tèrra, li donarai mon tròne e la man de la miá filha.”
Cridèron totes los guerrièrs : “lo guerrièr mai coratjós es “Popo”; es tanben lo pus fòrt. Es el que dèu èsser lo nòstre capitani. Cridèron totes, levat un...
- Va plan. Popocatépetl, siás tu lo cap, diguèt l’emperator. 
Ieu sabi que nòstres dieuses te van ajudar e que seràs victoriós
Mas, demest los guerrièrs, n’iaviá un qu’èra gelós de Popocatépetl. Pensava que lo capitani deviá èsser el e pas “Popo”. Mas diguèt pas res de çò que se pensava.

Degús saviá que la princesa e Popocatépetl èran amoroses. Abans de partir per la guèrra, lo jove anèt al jardin per dire adieu a son aimada princesa.
-Tornarai lèu, mon aimada- li diguèt lo gojat a la princesa. E alara nos maridarèm.
-Òc e tu demoraràs totjorn prèp de ieu: diga-me que serà vertadièr? Respondèt la princesa.
- Òc! As rason. Serai per totjorn a costat de  tu- diguèt lo jove.
Sus aquelas paraulas, Popocatépetl se’n anèt a la guèrra qu’èra longa e crusèla. Mas degús èra tan valent coma lo cap aztèc...

 la seguida al còp que ven: vos caldrà esperar un bocinon per saupre çò que se va passar.....