mercredi 27 octobre 2010

Francés Fabié


un pauc de geografia per saupre ont a viscut sa jovença lo pichon Francés: al molin de Ropeirac que se vei la fotò sus la mapa. Dins aquel molin i aviá una cata negra que dormissiá pas que d'un uèlh per susvelhar las mirgas que volián manjar los grans de blat

passejada en Luberon

Vaquí una fotò d'una placa plaçada còsta de la Font de Vauclusa: la figuièra s'abeura un còp per an e aquò li sufís: o a dich lo grand Mistral dins Mirèio...La dediqui a totes los amoroses de la filha bèla.....
Es un païs plan polit e agradiu: s'i son costejats fòrça bèls personatges: escrivans, pintors... e s'amerita de vesitar pel païsatges, pels sovenirs, per la gastronomia (fruchas confidas, fresas, cerièisa..).

poèma al cloquièr per Francés Fabié

Aquel poèta de Durenca (Avairon) a escrich (en francés...!) un cant a la glòria d'aquel monument O clocher de Rodez, qu'on voit de quinze lieues!
Toi qui, par le ciseau de nos aïeux sculpté,
Au-dessus du sommet où leur foi t'a planté
Jaillis à trois cents pieds dans les régions bleues!
Lo còp que ven ensajarai d'o revirar... se tròbi pas una revirada plan facha per qualque bon escrivan...
La nèu es pas encara venguda mas quand i serà tombada veirètz cossí es polit sustot de nuèch!

jeudi 14 octobre 2010

Fotos....

<>
Païsatge de Rodés: catedrala e glèisa de Sant Amanç a drecha
A l'ombra d'aquesta glèisa nasquèri e visquèri dusca al moment de daissar lo niu per anar estudiar a la facultat de Tolosa (ò mon païs...) puèi, trabalhar en Corrèsa abans de "montar" a la capitala coma totes los foncionaris... Coma lo cònse de la vila aviá dich que la femna deviá seguir son òme quand nos maridèrem, i me calguèt partir qu'el i èra ja!!! I trobèri de brave mond mas l'enveja de tornar nos prenguèt e nos vaquí dempuèi gaireben 30 ans a far de vai e venir entre Avairon lo terrador nadiu de totes dos e Teyran. Vesètz que fa polit temps a Rodés......Lo còp que ven benlèu serà l'ivern!!!!
A lèu...

jeudi 7 octobre 2010

Vielhum

de qu'es aquò vielhir? Venir vièlh, es una deca, una necessitat? Quora sèm vièlhs o vièlhas? tant de questions que se pausan lo mond e que demòran sens responsa fins a l'ora darrièra...Vielhir, es aver lo pel blanc o gris quand èra negre coma l'ala d'un gòrp o rossèl coma los blats madurs... Vielhir es s'encrocar cada jorn un pauc mai que l'esquina te dòl d'aver tant viscut e benlèu portat tantas de penas...Vielhir es s'apevar sus un bastòn qu'es la tresena camba que t'aduja a caminar... Vielhir es aver los dets tòrses que pòdes pas pus agantar sonque un veire de vin... Vielhir es s'inquietar per pas res e pas poder ni saber se'n empachar...Vielhir es veire partir vèrs un país pus aimable totes los que t'an facha e te retrobar  sola per menar lo batèu de ta vida ...
Mas vielhir es veire espelir los enfants de tos enfants que son lo senhal que la vida es pus fòrta; es te tornar trobar amb l'òme que partatgèt ta vida e ne començar una novèla;  es apréne un fum de causas novèlas, es conéisser  d'autre mond, descobrir d'autres luòcs, es daissar lo trimadís del trabalh (e mai t'agradèsse) per far quicòm mai; es oblidar lo relòtge e te chautar de las obligacions que te tenián presa, te permetre de dire "al diable!" a los que te venon cercar bregas; es te sentir pus  viva e te dire amb curiosetat: "cossí aquò serà quand serai pas pus aquí? Qué van inventar per cambiar lo mond e lo far melhor?" O veirai pas mas sabi que serà aital e tant que la tèrra virarà i aurà de femnas e d'òmes que vendràn vièlhs amb l'esperit tranquile e l'esper d'èsser joves dins lor cap. La vièlha voliá pas morir que totjorn apreniá...